La sopa de fideus, de sèmola o d’arròs era l’àpat de la majoria de la població i al vespre tocava sopes de pa
Molts dels semolers barcelonins del 18 eren italians, arribats en aquest segle, van marcar tendència, el costum de dir pastes italianes a la pasta, ve de la fama que van agafar en aquell temps. Just darrera del mercat de Santa Caterina, en el carrer Semoleres, es feia pasta un quants segle abans, el seu gremi és antic, però en aquest carrer al XVIII ja no hi trobem semolers.
A ca fideuer i semoler, la pasta la venien a pes, s’hi anava a buscar fideus, molt apreciats els prims i llargs, els venien també enrotllats en madeixes. altres apstes són les vetes, galets, cargolets, llavors de meló, pistons, llavor de pebrot i macarrons, molt populars i considerats una gran menja.
També venien altres ingredients, com mantega, formatge, el venien també ratllat, fruita seca, melindros i borregos per la picada.
Els semolers com a distintiu tenien les prestatgeries de les seves botigues pintades de groc pàl·lid. A principis de XIX, la pasta la venien en paperines de color blau. Un costum de l’època era que per Nadal regalaven pasta per l’escudella als clients.
Retroenllaç: Fideuers i semolers a la Barcelona del 1700 – Ferran Sala Casasampere