Adam Smith (1723-1790) considera l’escassetat d’aliments i la gana són creacions humanes, no divines, són conseqüències del mercat, un exemple: opina que la llibertat del comerç del blat de moro està limitada més o menys arreu, i en molt països, restringida per regulacions tan absurdes, que freqüentment agreugen l’escassetat d’aliments i es converteixen una horripilant calamitat que aboca a una gran part de la població a passar gana.
Aquest nou punt de vista marca una gran diferència i distanciament de les èpoques anteriors, quan es considerava que les plagues, epidèmies i escassetat d’aliments eren càstigs divins.
