El gust canvia: nous sabors i nous gustos al XVIII. I- Les espècies

vaixells

A la fi de la guerra de Flandes, 1648 els Països Baixos aconseguiren independitzar-se d’Espanya i van començar a comerciar directament amb l’Índia, van establir la Companyia Holandesa de les Índies Orientals i es van fer amb el monopoli comercial de les espècies.

En 1658, els holandesos havien pres, i tret del mig, als portuguesos de les illes de Java, Ceilan, actual Ski Lanka, i de les illes Celebes d’on sortia el pebre i la nou moscada. En 1690 ja tenien també el monopoli del clavell o clau d’espècia, originari de les illes Moluques. Per mantenir els preus i monopoli van incendiar els arbres de totes les illes menys d’una Ternate,   van provocar un greus danys culturals, per cada naixement es plantava un arbre: el clavaller, el creixement i la cura d’ell estava lligada per vida amb el nou vingut. La crema va ser una desolació, per la devastació, però també perquè és van sentir perduts i una part de la seva vida havia estat arrencada, ja que el que passava al arbre era un presagi del que passaria a la persona.

En 1749 un francès  Pierre Poivre va aconseguir treure de contraban unes quantes llavors i les va plantar a les colònies franceses a l’illa Maurici,  i després va passar a les Antilles. Acabant així amb el monopoli holandès. En el procés de colonització del món, les nacions que van ocupar zones productores d’espècies van gaudir d’una gran prosperitat i riquesa.

Als segles XVII i XVIII, el comerç de les espècies es confon amb la pugna entre potències europees per l’expansió colonial del món. A partir del segle XVIII les espècies van anar perdent importància i són altres productes els que prenen el relleu comercial, te, cafè, cacau i sucre seran el nou comerç d’ultramar.

Les espècies al segle XXI tornen a pujar de valor, la cuina d’autor les fa servir i també és fàcil trobar-les en botigues especialitzades, han obert molts restaurants ètnics, que utilitzen les espècies amb profusió, també els llibres ens han ensenyat a distingir-les i el seu valor és saber utilitzar-les, ara té una altra vegada un sentit sofisticat i com sempre tenen aquest valor de màgic i no mesurable que només els bons cuiners i cuineres dominen.

continuarà:  Els canvi de gust del XVI-XVIII-II

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s