La patata començar a ser valorada com aliment al s. XVIII

patata

La patata és dels Andes del Perú i amb l’arribada dels conqueridors espanyols va començar la seva difusió per tot el món. Són molts els cronistes de l’època que en parlen. Una de la primeres descripcions és de Pedro de Cieza de León en la seva Crònica del Perú (1553).

La patata va arribar de seguida a Canàries, pel volts de 1562, només feia 30 anys del primer viatge de Pizarro. Al 1573 ja la trobem en els àpats dels malalts de l’ Hospital de la Sangre y de las Cinco Llagas de Sevilla. També Garcilaso de la Vega cita las papas com a verdura que creix sota terra a Comentarios Reales de los Incas (1609).

La patata va ser introduïda a Europa al s XVI, per dues vies: Una a través de Canàries va passar a Espanya, des d’on va passar a Itàlia, a França i més tard a Alemanya, d’España també va anar Àsia.

L’altre via de difusió és del Perú va passar a Mèxic, i d’allí al Canadà i va saltar l’atlàntic i arribar a Gran Bretanya, a Irlanda i als països Nòrdics. Posteriorment, al segle XIX l’emigració irlandesa la van portar cap Estats Units. Fer el mapa del recorregut de la patata és complexa! Però, podem dir que en 150 anys la trobem per tot el món. Tenint en compte que al principi la patata no va ser ben rebuda, potser perquè no s’esmenta a la Bíblia i com la mandràgora és una planta tòxica i va ser considerada diabòlica. Els primers conreus van ser destinats per alimentar bestiar i presoners, és tot una fita.

Auguste Parmentier (1737-1813),

parmentier                 Examen_physique_pdt-Parmentier

Auguste Parmentier (1737-1813)

El gran impulsor de la patata va ser el farmacèutic francès Antoine Auguste Parmentier (1737-1813), va observar, mentre era captiu a Prussia, durant la guerra dels set anys, els presoners que no volien menjar patates, per sentir-se humiliats de menjar un aliment destinat als animals, van tenir moltes malalties i morien abans que els que com ell menjaven patates, la seva pròpia experiència li va fer veure el valor nutritiu de la patata. Alliberat el 1763, de tornada a França i per acabar amb la mala fama d’aquest aliment emprengué  una campanya en pro de la patata.

Al 1769 França va patir varies males collites i la població molta fam, L’Acadèmia Besançon va convocar un concurs per trobar altres vegetals que poguessin pal·liar aquests episodis de carestia. Parmentier va guanyar el primer premi, també va intentar panificar la patata i  va escriure  varis llibres dedicats a la patata i als seus beneficis nutricionals: Obra econòmica sobre la patata, el blat i l’arròs; Examen químic de les patates i al 1781 Investigacions sobre els vegetals nutritius  en els temps de carestia, poden reemplaçar els aliments ordinaris, amb noves observacions sobre la cultura de les patates.

A partir de llavors, Parmentier va aconseguir obtenir el suport de les autoritats per animar la gent per menjar patates. Una estratègia que va fer va ser cultivar un camp de patates vigilats per soldats. Els camperols sorpresos per la vigilància, van pensar que allò tenia un valor extraordinari. Per les nits, retirava els soldats i la gent entrava als camps i se’n enduien tantes com podien, amb aquesta astúcia va aconseguir anar-la popularitzant.

En una recepció de Lluís XVI a Versailles, el 25 d’agost 1785, Parmentier va oferir un ram de flors de patata al rei tot dient-li: us ofereixo aquest ram digne de vos i que acabarà amb la fam dels seus súbdits, el rei li contestà: senyor Parmentier, França un dia us agrairà haver inventat el pa dels pobres, persones com vostè no hi ha argent al món per compensar-los, acompanyeu-me a saludar la reina, aquesta va agafar les flors i se les va posar a l’escot del vestit, al moment les va posar de moda la flor, tot París buscava flors de patata per posar-se al cap, als escots o penjades a manera de fermall. Fins i tot, són un dels dibuixos de moda de la ceràmica de finals de segle:  als museus hi trobem decoració de vaixelles amb flors de patata, aquí en teniu dos exemples:

flors-patateraplat-flor-p

Frederic el Gran, també va ser un gran defensor de la patata, va firmar un decret obligant als pagesos a cultivar patates.

A Irlanda, la patata al segle XVII ja era un cultiu molt extens, era molt més fàcil de conrear que els cereals i donaven un 50% més de rendiment. Irlanda era una colònia britànica, la població era pobra i sovint la seva única font d’aliment eren les patates, pescar estava regulat i tot el que sortia del mar era dels britànics i molt penat si pescaven per a consum propi. Al segle XIX, van patir molts episodis de fam i la població van morir moltes persones i moltes altres es van veure obligades a emigrar, ho explicarem al blog del XIX.

A Suïssa, la patata va ser introduïda com a planta ornamental exòtica, però cent anys més tard, a principis del segle XVIII, van començar a conrear-la com aliment. El conreu es va generalitzar a mitjan s XIX.

Els llibres de cuina comencen a tenir receptes de patates, com les patates estufades que teniu a la categoria de les receptes.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s