Category Archives: Cafès i restuarants

I el primer restaurant és del XVIII

Beauvillier

L’Art du Cuisinier de Beauvilliers 

Des de les primeres civilitzacions, tenim constància de tavernes, fondes, hostals, on es podia menjar, beure, dormir. Comerciants, viatgers de totes les èpoques hi paraven a fer negocis o a descansar per seguir el camí. En tenim dades de Sumeria d’ara fa 5000 anys. També, son antigues les cases de menjars pels que fan feines i no poden o tenen temps d’anar a menjar a casa, és el que nosaltres en diem fondes o cases de menjar, en tenm dades dels constructors de les piràmides egípcies.

Però el restaurant tal com l’entenem ara, com a lloc per anar d’oci, per celebrar festes, dies especials o per fer negocis és del XVIII.

A París, Boulanger va obrir un local al 1765, anomenat Champ d’oiseau on servien bouillons restaurants, els anunciava a la porta, tal com ara fem amb els menús. Els brous restauradors, són molt antics, surten a Tirant lo Blanc, la novel•la de cavalleries de Joanot Martorell (s. XV). Pren un restaurandi, un brou de gallina consistent,  per recuperar forces i continuar el camí i d’aquí ve el nom de restaurant.

Però, el primer restaurant amb criteris actuals va ser el d’Antoine Beauvilliers, obert amb el seu propi nom al 1782, a prop de Palais Royal, pels volts de la Revolució Francesa. Brillat Savarin ens ha deixat escrit: té els cambrers polits, una cuina ordenada i el celler ben cuidat. Durant la Revolució va funcionar, però en acabar va tenir problemes amb les noves idees i va ser perseguit i va haver de tancar. Uns anys més tard regira un altre local La taverna de Londres a París.

Beauvilliers  va escriure L’Art du Cuisinier, al 1814, conté moltes planxes de gravats com el que teniu aquí. analitza la cuina, l’ordre del menjar i el servei amb l’objectiu d’establir una ciència exacta, encara estem fent’ho!

El llibre va ser traduït al angles al 1825 The Art of French Cookery, amb gran èxit. També va col•laborar amb Antoine Carême, en el llibre La cuisine ordinaire, però aquests llibres són del XIX. Carême és el gran cuiner que va transformar, classificar i posar les bases a la cuina moderna, des de llavors l’anomenen  el rei dels cuiners i el cuiner dels reis.

I amb la Revolució Francesa neix el món de la restauració, els antics cuiners de palaus i castells, tenien 3 solucions, obrir un local, exiliar-se amb el seu amo o posar-se al servei de les cases burgeses. A Paris al 1789 hi havien 100 cases de menjars i trenta anys més tard 3000!

El cafè Procope

PROCOPE

Obert al 1686 per Florentin Procopio és un dels més famosos cafès de París. Al XVIII va ser un cafè d’artistes, d’intel·lectuals i de polítics, a les seves taules s’hi podia trobar a  Voltaire (1694-1778) intel·lectual, filòsof, escriptor, les seves obres descriuen molt bé l’època, amb molta ironia i critica. Un altre tertulià fou Alembert (1717-1783) matemàtic, filòsof i enciclopedista juntament amb Diderot (1713-1784), els teniu a la imatge. Cap d’ells va arribar a la revolució francesa.  Procope va ser un dels centres actius d’abans i durant la revolució francesa.

El cafè Procope va posar de moda penjar les noticies, les més importants del dia, anar a llegir-les va ser una de les activitats favorites dels parisencs i les idees començaren a propagar-se. Un altre fita d’aquest segle, les dones van començar anar als cafès.

Això si, Montesquieu (1689-1755) va ser un detractor, a totes les èpoques en trobem, critica la gent que va al cafè ens ha deixat ben clara la seva opinió:

Si jo sigues el sobirà del país, tancaria els cafès, perquè qui els freqüenten s’escalfen el cap i fan cabòries, seria millor veure’ls emborratxar-se als cabarets. Allí es fan mal a ells mateixos, mentre que l’embriaguesa que els produeix els cafès, els fan perillosos per al futur del país.

I el Procope, encara es obert, teniu l’adreça a la imatge.

Fondes

Francesc Curet en el seu llibre Visons barcelonines (analitza Barcelona de 1760-1860)

Hi ha un capítol dedicat a les fondes, moltes d’elles regentades per italians i segons ell continuaven cuinant cuina catalana:

Es curiós de remarcar que, malgrat hegemonia exercida en l’hoteleria barcelonina pel gran contingent d’italians , no aconseguiren d’implantar la cuina pròpia del país, a excepció de pocs plats, ja que, repassant les llistes dels menjars que es servien, comprovem el manteniment de la nostra cuina típica. Foren més endavant els franceses, encara que pocs en nombre, seguits pels italians. els qui imposaren en les nostres cases de menjar llurs especialitats culinàries.

Aquí teniu la llista dels noms dels propietaris de les fondes,  segons Curet, anomena per ordre cronològic des del Set-cents fins al Vuit-cents:

  • GIPPINI
  • PRIMATESTA
  • FORTIS
  • ZANNAOTTI
  • INNOCENCÍ GAIEÍA POLINO
  • PERE SARTORI
  • ANTONI HOTINA
  • NICOLAU SOCIAGO
  • ANTONI CANTALUPO
  • ANTONI ARDIZZI
  • JOAN BAPTISTA ZANNIO ZANNÉ
  •  FELIP CALDEROM
  • CARIES SCHENONC
  • LLUÍS CAVAGLIAM
  • JOSEP CERUTI
  • JULIA FLORENTIM
  • BAPTTSTA IVALENTÍ PICCTO
  • PERE PAGANI
  • JOSEP FIDIE
  • PERE I PASQUAL ANTONIETTI
  • NICOLAU CARRAZONE,
  • PERE DURIO
  • MAFFIOLI
  • CACCIAMI
  • LLUÍS GRUGONLA
  • ABELARD CAFFURI
  • RANZINI
  • Zanotti

Ja veieu la majoria italians, en altres fonts he trobat els plats que van fer famoses les seves fondes, us els passo demà i també us explicaré les peripècies amoroses de Giacomo Casanova per la Fonda Santa Maria