Category Archives: Documentacio i bibliografia

Una Cuina del XVIII

cuina-scappi

La cuina que us presento és la del gran cuiner renaixentisa Bartolomeo Scappi (~1500 – 1577) va estar al servei de varis Papes i al 1570 va escriure Opera dell’arte del cucinare, amb més de mil receptes, el llibre esta dividit en 6 parts:

  • Diàleg imaginari entre un professor i un estudiant de cuina, explica les funcions de xef de cuina.
  • Tractat de la carn, de les aus i de les salses.
  • Tractat del peix, ous i verdures.
  • La temporada d’aliments i tot el necessari per un cuiner al viatjar amb un noble;
  • Dolços, pastissos i alguns plats salats.
  • Dedicat als menjars per als malalts.

Les cuines dels papes tenien varies dependències, en aquest gravat la principal de la cuina, m’encanta el morter del primer pla de baix a l’esquerra, el pernil tallat, els fogons en línia amb les olles fumejant, la massa estirada, els plats a punt per ser emplatats,

Un altre dependència on treballant els menjars freds i algunes elaboracions, tal com ara tenim a les cuines ara. A l’esquerra el cuiner o potser pastisser (pel barret) està fent menjar blanc.

scappi

i un altre gravat és aquesta làmina amb els ganivets de cuina:

ganivets-scappi

Guardar

Anuncis

Les rajoles de les cuines valencianes

Les rajoles de les cuines valencianes de la època reflexen escenes de la vida diaria i de la cuina d’aquell temps amb gran realisme, les figures tenen sempre un aire alegre.

Aqui en teniu un exemple amb l’ampliació dels animals representats a la paret dels fogons:

Imatge

Llibres i bibliografia

Aquí teniu algunes fonts d’informació:

FRANCESC CURET

Historiador, ha descrit la vida quotidiana dels barcelonins en el període del 1760 el 1860, en la seva obra:

Visions barcelonines (10 Vol.)

I. La vida a la llar (1952)

II. La rambla, passeigs i jardins (1952)

III. Els barcelonins i la mort (1953)

IV. Els barris de la ciutat I (1953)

V. Els barris de la ciutat II (1954)

VI. Botigues, obradors i cases de menjar i beure (1954)

VII. La vida religiosa(1955)

VIII. Muralles enllà (1956)

IX. Costums, festes i solemnitats (1957)

X. De Sant Pere a Sant Pau (1958)

Editats per Alta fulla.

RAFAEL D’AMAT I DE CORTADA, BARÓ DE MALDÀ

Barcelona (1746-1819), pertanyia a la noblesa catalana.  Al llarg de cinquanta anys, va escriure un diari anomenat: Calaix de sastre, en el que ens descriu la societat d’aquell temps, redactat en un llenguatge molt planer, ple de anècdotes, curiositats i vivències que deixen palesa de les seves vivències i de l’època en que va viure.

Un dels temes recurrents que trobem al llarg de la seva obra és el tema dels menjars, podem trobar comentaris d’àpats i menús que ha fet en viatges, molts d’ells a les rodalies com quan va a Montserrat o a Valls o a Badalona. Descriu la temporada dels productes i les seves qualitats.

El Calaix de sastre és un gran dietari en cinquanta-dos volums escrit per, escrits del 1769 al 1819. El títol, Calaix de sastre és el que li va posar el propi autor, referint-se al lloc on es guarden les coses més diverses.

L’editorial Curial, el  va editar anys 90, els que tracten del segle XVIII:

Calaix de sastre I (1769-1791)

Calaix de sastre II (1792-1794)

Calaix de sastre III (1795-1797)

Calaix de sastre IV (1798-1799)

Els altres volums pertanyen al dinou. Se’n conserva una còpia a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.

MONTSERRAT RUMBAU

Historiadora ha escrit dues obres sobre aquest tema, on analitza l’època i Barcelona a través del textos del Baró de Maldà:

La Barcelona de fa 200 anys (1990) i també ha escrit

La Barcelona de principis del segle XIX (1993).

Editats per Tibidabo Edición.

JOAN DE DÉU DOMÈNECH

Ha  editat un llibre  sobre el Baró de Maldà i el seu temps:

Xocolata cada dia, a taula amb el baró de Maldà, un estil de vida del segle XVIII (2005)

JOAN AMADES (1890-1959)

Folklorista, autodidacte. Ha deixat una extensa obra sobre folklore català. El temps que s’analitza en la recerca és el temps dels seus pares; per tant, les fonts que va tenir són directes. En l’actualitat es considera que a la seva obra li manca rigor, perquè hi falten dades sobre la informació que descriu. Una frase recurrent de la seva obra és “diuen”, “temps era temps que”, “des de sempre s’ha fet així”.

Llegendes de Barcelona (2 vol.) Edicions 62.

Costumari Català (2 ed., 4 vol.) Ed.Salvat, 1982-1984.

ALBERT GARCÍA ESPUCHE

historiador i arquitecte, el seus treballs són una font molt important d’investigació i divulgació d’aquest segle, de entre altres obres:

La ciutat del born (20o9)

Drogues, dolços i tabac (2010).

Editats  per Ajuntament de Barcelona, 2010.

Barcelona 1700. Ed. Empúries, 2010.

Barcelona entre dues guerres. Economia i vida quotidiana (1652-1714). Eumo Ed., 2010.

continuarà…

Imatge

El mercat de la plaça Nova de Barcelona al 1700

bcn-plaçanova