El plafó La xocolatada, fet de rajoles policromades, representa una festa, una gran xocolatada, a un jardí aristocràtic. Va ser fabricada al 1710 al taller de Llorenç Passoles, a Barcelona. Per la mansió del marquès de Castellbell, a Alella.
L’any 1888 va ser treta de la seva ubicació per exhibir-la a l’Exposició Universal de Barcelona. Actualment es conserva al Museu de Ceràmica de Barcelona. A apart de descriure la xocolatada, hi veiem jocs, balls i altres costums de l’època
La xocolata en aquells temps es prenia amb melindros o secalls o bescuits o simplement acompanyada d’un tros de pa, això si sempre amb un got d’aigua freda. El Baró de Maldà cada dia prenia una tassa de xocolata, per berenar, o quan rebia visites. La xocolata és un dels aliments emblemàtics de l’època. (122,5 x 368 cm)
Al segle XVIII, s’anava a buscar la xocolata a casa dels apotecaris, es consumia líquid, era una beguda calenta, considerat un bon reconstituent. Les faves de cacau es molien a mà, són molts els textos que citen el soroll que feien els mossos encarregats de picar i repicar les faves de cacau. Tot i que a tot Europa les xocolateries, estaven de moda, el consum de xocolata a la fi del segle XVIII, es va veure minvat a causa de les guerres, com la independència d’Amèrica, la revolució francesa i les posteriors guerres napoleòniques, van incidir en la producció i també en el consum.
És en aquest segle que hi va haver grans canvis en el consum i grans fites que marcaran l’inici de la futura indústria xocolatera del segle XIX. En 1776, Doret va inventar una màquina hidràulica, li va permetre moldre les faves de cacau en una pasta de manera molt més ràpida i practica, amb el que augment la producció en grans quantitats. A Barcelona, es té notícia que ja en 1777, un tal Fernández instal·lar una fàbrica mecanitzada de xocolata, s’anunciava amb el nom de “Fabricant de xocolata de la Madame la Delfina i dels Prínceps Senyors de la Cort”.
En 1780, a Gran Bretanya, Joseph Storrs Fry va obrir la seva primera manufactura de pasta de cacau, uns anys més tard el seu fill, en 1795, va començar a utilitzar una màquina de vapor. És en aquest moment, a part dels apotecaris, la indústria comença a subministrar pasta de cacau als confiters, a les xocolateries i als cuiners.
Va ser a principis del XIX, al 1802, que una altra tècnica va permetre solidificar la xocolata per fabricar pastilles, es disputen la paternitat de l’invent, italians, suïssos i anglesos!
un altre dia us escric sobre les mancerines i xicres…
Cuina del 18 