Un cuiner corsari en acció

 

Una conferència molt interessant de Marc Pellicer sobre la cuina dels Corsaris de Menorca, ens va explicar els aliments i les menges quotidianes dels corsaris, n’és un expert, ha buidat molts registres i trobat molta documentació del tema, té les llistes dels menús d’una setmana i els ha analitzat, esperem que ho publiqui aviat.

El que més menjaven era pa, en forma de galeta molt seca, cuita tres vegades i difícil de mossegar, la remullaven amb vi. A l’imatge teniu un cuiner corsari, remenat el ranxo del dia, amb una gerra a la ma. A l’imatge de sota teniu corsaris carregant botes de vi.

Marc Pallicer és llicenciat en Història per la Universitat de les Illes Balears l’any 2003 i s’especialitzà en Arxivística. És l’arxiver de l’Arxiu Diocesà de Menorca des de finals de 2004, també ocupa el càrrec d’arxiver de l’Arxiu Administratiu de l’Ajuntament de Ciutadella. També és professor i els llibres que ha escrit :

• Los corsarios de Menorca al servicio de la Gran Bretaña (1778-1782)
• Soldats i corsaris menorquins a terres llunyanes de Menorca (1650-1850)
• El naufragi de quatre naus holandeses a Menorca el 1691 (S’AUBA, 2010)
• Els corsaris menorquins durant la Guerra d’Independència dels Estats Units d’Amèrica (1775-1783)
• I coautor de Dos mil anys d’Església, quatre bisbes menorquins

1879 l’any de la revolució francesa

Moltes i múltiples són les causes que van provocar la Revolució francesa. Però, segur que una n’és la fam de milions de francesos, i ben segur que va accelerar la revolta. Des del 85 s’havien succeït les males collites amb la conseqüent pujada de preus dels aliments. Al 1788, una mala collita, seguida d’un estiu sec i calorós i d’un hivern molt fred, es van congelar els camps i els rius i van provocar una fugida en massa de la població rural cap a les ciutats. París s’omplí de famolencs i desesperats, els disturbis, saquejos exigint pa i aliments als governants eren diaris. També van fer fallida la majoria de negocis, la burgesia comercial i industrial, es trobaven ofegats pels privilegis i despropòsits de l’aristocràcia. Exigien llibertats formals, garantia de la propietat, lliure circulació de les mercaderies i participació en el poder van ser els objectiu, també s’enfrontaren contra la monarquia absoluta.

I amb la Revolució Francesa, s’instaurà l’estat liberal, com a primera superestructura juridicopolítica del mode de producció capitalista.

Esperem que la història ens ensenyi i que la fam que ara torna aflorar a Europa, desaparegui i no s’expandeixi per la majoria de la població!