Rebomboris del Pa, l’any 1789

Amb el decret de Nova Planta, els pastims estaven a càrrec de les autoritats municipals. L’ajuntament borbònic alternava l’administració directa amb l’arrendament. Els flequers controlaven els pastims des de 1767, en què s’alliberà el preu. En moments de crisi de subsistències, hi havia mancança de pa, els pastims eren sempre el blanc de les ires populars, durant els Rebomboris del Pa, l’any 1789, van ser cremats. El Baró de Malda ens ho narra amb gran precisió els fets, no ho he passat al català d’ara perquè es perdria una part de la riquesa del llenguatge i de l’espontaneïtat amb que escriu:

Calaix de sastre, 1789

-En la nit del 28 de febrer, havent donat nova ordre lo govern sobre augmentar-se los preus del pa de resultes de l’escandall —del blanc, mitjà i moreno— per no haver trobat pa a les taules la pobra gent, volent-se pujar, al mateix temps de ser car no podent-ne menjar, per lo tan dolent, especialment lo moreno, s’alborotà de mala manera lo poble baix, passant a cremar a totes les barraques del pa i lo Pastim, havent començat l’alvorot a dos quarts de vuit i posat foc en la primera barraca de la Boqueria a tres quarts de vuit, i en seguida a totes les demés i lo Pastim; no havent-se’n cremat que la meitat, i queda il·leso de les flames lo de la part de l’Esplanada, aon hi havia algun sac de blat i farina.

Lo Sr. conde d’El Asalto tingué de fugir de Palacio, i escapat no sé si a la Ciutadela, per la quimera que li portaven, per voler-lo matar, havent fet arrenglar a la cavalleria per seguritat de sa persona.

Mil tropelies se cometeren en aquella nit, anant los amotinats cap casa en Torres per matar-lo, o fer-ne d’ell un mal joc, ab la intenció de cremar-li la casa i tots sos trastos i havent tingut ell que fugir, no sé si per les teulades, a algun paratge amagat.

En lo següent dia, 1 de març, prengué major increment. Anant lo baix poble contra el capità general, contra d’en Torres, moler, havent-li passat a cremar molts de sos trastos, i llançats altres baix, al carrer de l’Hospital, aon hi té la casa; romput los vidres dels balcons de casa del Sr. governador perquè los tenia a un pres, volent los amotinadors que lo soltàs; comesos, rabiant de quimera, alguns excessos, i dones de tal tamany los ajudaven a alvorotar, instigats d’elles desmandant-se tots estos ab los jefes, principalment anant contra dels principals d’aquesta ciutat, i ha vingut a poc que la tropa de cavalleria, arrenglerada en la plaça de Palacio, no passàs a executar lo que se temia, a continuar lo motí, entre tant vulgo i tropa com hi havia en la plaga de Palacio i àdhuc gent a la vora del portal de Palacio.

Gràcies a Déu s’ha assossegat per ara l’alvorot, tornant-se lo preu del pa al de l’any passat, a cinc sous, donant lo govern les diligencies oportunes en lance tan crític, a fi que no fàltia pa per la gent, anant-se a fer pa als molins reals i dur a Barcelona ab custodia en carros.

En tal matí 1 de març […]Tancades que s’hagueren les portes de la iglésia catedral a les dotze, no s’obriren, ates l’alvorot, en lo començament de la tarda, pues que no se toca a vespres a quarts de tres, i los Srs. canonges se les digueren cada un de per si, per causa de mòurer-se major sarrafoll que al dematí sobre de l’augment dels preus de la carn, oli i vi; de manera que, hostigada la tropa de cavalleria en la plaga de Palacio formada, per alguns del populatxo, tirant-los pedres, ha envestit contra ells ab sabré en mà, ferint a alguns, barrejats ab altres que no tenien culpa, sí que curiosos i nada más. Tot lo que ha alterat el poble baix, corrent molí d’ell furiós per los carrers, anant-se’n una tropa de sediciosos a la catedral a tocar a sometent; i, trobant les portes tancades, armats ab destrals, bastons i altres eines per fer mal, esbotzaren la porteta del costat de la capella de Santa Llúcia, d’esta les dos dels claustros d’aquell portalet i altres portes, fins a dotze, cridant i renegant, dient mil blasfèmies dintre de la santa iglésia catredal, no respectant lloc tan sagrat, sí que ab sombreros al cap, i gorres.

Tot seguit, molts se’n pujaren al campanar; ab estos altres picaven de peus, de ràbia, amenaçant i cridant per allí, no respectant al Sr. bisbe, a cap dels Srs. canonges, senyors i altres persones honrades, flocant-los: «tu, brut, porc, lladre» i altres improperis. Semblava que lo món finia en aquella tarda i que l’Anticrist estava barrejat ab tots aquells mals esperits, que aixís se poden dir, per los escàndols i sacrilegis que cometeren dintre de la Seu.

Ells isqueren ab la seva, pues que se posaren a tocar a sometent ab la campana grossa del capítol, nomenada Tomasa, des de cinc hores de la tarda fins envers tres quarts de sis. Ja antes quedaven tancades les portes de les iglésies, convents, cases i, de botigues, moltes. Pensaven que ab lo toc de les campanes s’alvorotaria més Barcelona, i fou la quietud, pues que tothom se recollí a casa i tanca portes.

Ja se ve la consternació de moltíssima gent al considerar tal alvorot de poble, i toc de la campana a sometent. Lo Sr. bisbe, compassiu del treball de sos amats barcelonesos, plorava, i los Srs. canonges, ab altres de bons sentiments, l’acompanyaven en est.

De part del Sr. capità general i de la ciutat foren comissionats per fer aquietar als amotinats dintre de la catredal lo Sr. Caramany i don Josep Amigant, ab alguns dels gremis i peraqué cessassen de tocar a sometent lograren fer callar a la campana, però después de prou amenaces i males paraules que els digueren donant-los diners, ni respectaren sisquiera al Sr. bisbe flocant-li paraules moltíssim ofensives, i no es d’admirar, pues que no respecta ven los amotinadors a Déu ni a sants, i ab la depravada intenció de robar tot quant poguessen.

Per últim (a Déu grácies), ab les províncies [sic] donades en la rebaixa dels preus de la carn, oli i vi, s’aquietà un poc lo poble. Se manà l’endemá que se juntassen los gremis per eixir a fer les rondes per la ciutat, i, en esta nit, dobles rondes, havent-se posat graelles en totes les places publiques d’aquesta ciutat, ab teia, per començar a cremar en esta i vinents nits fins a no necessitar-se semblant precaució per la quietud, avisant-se a la gent que se retiràs quieta a ses cases.

Per tal motiu de l’alvorot succeït no s’han tocat les oracions de l’Ave María i de les Animes, per no tornar a commoure los ànimos dels amoti­nadors, a l’oir a la Tomasa i fer les rondes los paisans per la ciutat, donant-se les demés diligencies oportunes de part del govern. –

El Baró de Maldà és una font immesurable de documentació de l’època en que va viure. Per quan tot el Calaix de sastre digitalitzat i a l’abast de tothom?

TV3, va dedicar un programa al Rebomboris del pa del 1789, a Històries de Catalunya http://www.tv3.cat/historiesdecatalunya/reportatges/rep170492368.htmica un

Font: